A l’hora de passar comptes als vençuts de la Guerra Civil, el franquisme s’atreví a perseguir i dictar sentències contra persones mortes. Una quinzena d’exemples il·lustren que les lleis de Responsabilitats Polítiques (1939) i de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (1940) serviren per encausar i castigar l’enemic, de manera retroactiva i sense respectar el principi processal d’audiència i contradicció.