El juny del 1884, Charles Dickens inicia el seu viatge a Itàlia. Tot i la seva joventut, llavors ja és un escriptor consagrat, amb una carrera que havia començat de forma fulminant amb Els papers de Pickwick i Oliver Twist. Amb una família que no parava de créixer, i necessitat de nous arguments per a les novel·les, s’estableix durant un any a Gènova. D’allí, viatja per tot Itàlia, i va enviant a Anglaterra unes cartes extenses on descriu, amb una visió impregnada de romanticisme però també d’una fina ironia, un país enormement atractiu però també terriblement deixat i empobrit. Dickens no s’interessa tant pels monuments que visita com, sobretot, per la gent anònima que hi troba. Els capítols que dedica a Venècia, Roma i Nàpols són particularment remarcables, amb unes escenes que esdevenen inoblidables: un carnaval, l’execució d’un reu, una processó funerària, un sorteig de la loteria. Però també les fondes que troba pel camí, l’excursió al cim del Vesuvi o el pas dels Alps cap a Suïssa, són descrits d’una forma que romandrà per sempre en la memòria del lector.