Publicada el 1912, La pesta escarlata està ambientada l’any 2013 i narra com s’escampa per tots els racons de la Terra un virus sense antídot que força un èxode que buida les ciutats. London ens ofereix en aquest relat una visió apocalíptica del final d’una societat que, incapaç de controlar el progrés, és a mans de la naturalesa. La força dels forts és considerada una de les millors paràboles de la literatura nord-americana antecessora d’una altra de semblant: La revolta dels animals, de George Orwell. Gràcies a la seva habilitat narrativa, London ens mostra com es van creant una sèrie d’institucions —econòmiques, comercials, religioses— que acaben sotmetent els seus integrants en benefici de l’elit que governa. Si el llibre d’Orwell és una escruixidora paròdia de la degeneració de la Revolució Russa, el de London ens parla de l’esfondrament de la societat capitalista alhora que il·lustra els avantatges de la cooperació social. Jack London (San Francisco, 1876 – Glen Ellen, 1916), nascut amb el nom de John Griffith Chaney, és un dels escriptors nord-americans més coneguts de la seva època. Mariner, contrabandista, buscador d’or, corresponsal de guerra, London era l’aventurer per excel·lència. Es va iniciar en l’escriptura als disset anys, quan, aconsellat per la seva mare, es va presentar a un concurs literari, que va guanyar. Durant els darrers anys de la seva vida, va publicar més de cinquanta obres, entre les quals destaquen Ullal Blanc, El taló de ferro, Martin Eden, John Barleycorn i El rodamón de les estrelles.