Un manifest optimista a favor del català viu i creatiu.

La llengua catalana ha evolucionat de manera saludable durant 900 anys sense l'Institut d'Estudis Catalans ni cap acadèmia, però en canvi avui l’actitud dels lingüistes respecte al català sovint és d’un proteccionisme excessivament rígid. Enric Gomà creu que cal deixar que la llengua es desenvolupi i creï. Per això proposa (amb arguments) l’acceptació de paraules i expressions vives i expressives com ‘enganxina’, ‘guixeta’, 'cumbaià', ‘xiruca’, ‘xarrup’ (per sorbet), ‘peta’ (per porro)... formes populars com 'àrbit', o expressions com ‘al·lucinar mandonguilles’, ‘bon vespre’ o ‘estar com un tren‘, que generen reticències perquè no tenen tradició. El català tranquil és un pamflet optimista que pretén que els amants de la llengua no creïn més ansietat als parlants. Una llengua que crea inseguretat deixa de parlar-se.