Els detalls d'observació són magnífics. Un gest d'un personatge que tanca una porta metàl·lica, un apunt en tres frases sobre l'ambient d'un bar de poble, donen vida a històries en què l'element metafòric o surrealista ha desplaçat totalment al costumisme. Monzó ordeix les meditacions dels seus personatges a la manera dels apòlegs kafkians, que fonen conviccions, pressentiments i pànics. Cada nou llibre de Monzó és un esdeveniment. Guadalajara no és cap excepció. JULIÀ GUILLAMON, La Vanguardia. El que Monzó fa no és ficció sinó metaficció, ficció sobre la ficció. Explica històries -amb una nitidesa, un sentit del ritme, una elegància i una capacitat d?evocació magistrals- i alhora les interromp, les analitza i les comenta. MANEL OLLÉ, Avui.