Chişinău, Moldàvia. La petita Lastocika és adoptada per una dona soltera i ambiciosa, que sembla voler oferir-li un futur pròsper, o potser l’ha afillat per tal d’aconseguir una col·laboradora a temps complet que l’ajudi a guanyar-se la vida? La protagonista haurà de donar un cop de mà a la mare adoptiva recollint ampolles buides i rentant-les i contribuir així a la font principal d’ingressos d’aquella nova llar. En el Chişinău dels anys vuitanta, uns anys en què canvien les fronteres i els sistemes polítics, la Lastocika anirà a l’escola i creixerà entre dues llengües i dues cultures. Aprendrà rus, encara que ella prefereixi el moldau, i serà castigada quan erra la pronúncia de les paraules russes. La novel·la, explicada per la nena ja adulta, s’endinsa amb gran sensibilitat, fragilitat i duresa en els records de la seva infantesa, en la qual el dolor de l’abandonament, la manca d’amor, però també la recerca de la identitat seran ben presents. El·líptica i apassionada, l’escriptura de Tatiana Țîbuleac tracta sobre l’exploració del lloc que volem ocupar al món. Guanyadora del Premi de la Literatura de la UE 2019