Enigmàtics i suggerents, els Contes del dia i de la nit de Maupassant són narracions breus i palpitants, escrites com si algú ens expliqués un fragment de la seva vida. Atret pels personatges maltractats i solitaris, l’autor, no obstant, no es deixa emportar pel sentimentalisme; la ironia, sempre present, i l’allunyament del relat que Maupassant aconsegueix amb la figura del narrador, evita de manera intencionada caure en el dramatisme. Cada conte està envoltat d’una atmosfera precisa, convincent, que —seguint la premissa de Maupassant de “veure és imaginar”— transforma el lector en espectador i li presenta una situació de tal manera que tots els sentits hi són transportats. A Contes del dia i de la nit — de les joies i de les misèries humanes?— el cert és que cada narració deixa intuir un missatge amagat que ens esperona per cercar-lo fins aconseguir la seva aparició al final del relat.