Una antologia de nou contes i un monòleg dramàtic que recorre tota l’obra narrativa de Víctor Català, “la Quentin Tarantino de la literatura catalana”

La carrera literària de Caterina Albert va començar amb el monòleg La infanticida, vedat pel mateix jurat que l’havia premiat als Jocs Florals en descobrir-se que l’havia escrit una dona. Una jove pagesa terroritzada pel pare i embarassada per l’amant hi explica la seva història en primera persona i en vers. Són poques pàgines que recorren tot l’espectre de les emocions —des de l’amor naixent, d’una poesia delicadíssima, fins a la brutalitat del desenllaç.

Sota el pseudònim de Víctor Català, Caterina Albert va escriure dues novel·les i prop de cent contes per explorar els destins humans, especialment els femenins. A més del monòleg teatral, aquesta antologia ofereix un recorregut per la seva narrativa. El postfaci i la selecció de contes són de Lluïsa Julià, que els ha pensat per mostrar-nos la varietat de temes que aborden, del mobbing infantil als atemptats terroristes, de la violència masclista a l’amor lèsbic.

Autores com Najad El Hachmi, Irene Solà, Núria Bendicho, Dolors Miquel o Blanca Llum Vidal reivindiquen avui Víctor Català com una pionera imprescindible. Per aprofundir en el coneixement de l’autora, la nostra antologia inclou una breu selecció d’escrits de reflexió artística, un postfaci de Lluïsa Julià i un comentari dels relats.

“En el context del segle XIX, en què la creació sembla inseparable de la masculinitat, Caterina Albert va optar per un cert transvestisme. Molt del lleure que té com a filla de propietaris rurals, ‘vida de monja i de finestrons tancats’, com la qualifica ella mateixa, el dedica a explorar el seu món. En les ‘hores vagatives’ es tanca en una habitació de les golfes, on troba l’espai necessari per escriure, la famosa ‘cambra pròpia’ que Virginia Woolf considerarà imprescindible per a la dona escriptora. Albert l’anomena ‘mon niu’.” Del postfaci de Lluïsa Julià.

“Víctor Català és patrimoni literari de la humanitat. Així com Shakespeare, que a Anglaterra no hi cap i necessita el món per expandir-se, Víctor Català a Catalunya no hi cap, és de tots els humans.” Enric Casasses