És el resultat d’un diari poètic en el qual l’autor va escriure un grapat de poemes que giraven entorn d’una mateixa idea: el trencament. A partir d’aquí els poemes neixen, o són obligats a néixer, i es desenvolupa aquesta ciclicitat que bressola tot el llibre: on comença i on acaba és indiferent. Ni Déu és l’home ni res s’assembla a res: la guerra és ara.