Aquest assaig té lloc a la cua d’una oficina de correus. N’hi ha per a una bona estona. Després d’intercanviar quatre paraules amb l’home que té davant, Adrià Pujol Cruells es llança a especular: ¿Què passa quan ens posem a pensar al voltant del llenguatge, aquesta espècie d’eina que ens fa humans i amb què ens expliquem el món; aquesta mena de presó mental de la qual no podem fugir, però que ens serveix per dir la paraula llibertat, que ens és tan indispensable per fer literatura com per escriure la llista de la compra; aquest invent que permet els idiomes, els argots, les arengues i les declaracions d’amor? Esmolades i amb un sentit de l’humor de vegades hilarant, les reflexions de l’autor (que apunten tant a ell mateix com als altres) són volgudament provocadores per tal de dur el llenguatge i la producció literària al centre d’una disquisició que es vol lliure i sense traves.