Núria Busquet (Cardedeu, 1974). Traductora, escriptora, activista cultural i crítica poètica. Ha traduït teatre, novel·la i poesia (Douglas Stuart, Tessa Hadley, Dylan Thomas, Elizabeth Strout, Louise Glück,Ted Hughes, Sylvia Plath i Margaret Atwood són alguns dels autors que ha traslladat al català). Amb la seva traducció de El Colós, de Sylvia Plath, va obtenir el premi Jordi Domènech de traducció de poesia el 2019. També ha participat com a traductora i poeta en diverses antologies. Pel que fa a obra pròpia, és autora del llibre de poemes Arca Mínima i les novel·les Partícules i Zona zero (LaBreu, 2019), que va ser una de les dotze obres finalistes al premi Òmnium a millor novel·la de l’any i finalista també del Premi Llibreter. Va ser coorganitzadora del Festival de Poesia de Cardedeu PAM! (Poesia a Manta!), ara en hivernació, i és membre de l’APTIC, l’AELC i el PEN català. Làpida és aquell pes mascle que t’esclafa i la molsa-dona que t’estira terra endins. És el vent que entra per les clivelles de la pedra i és el crit que no saps fer (encara). La gespa tova, molla, et xucla, i la pedra t’ofega, et pesa i l’has de digerir. Sota la làpida, puja la pluja de sang de l’úter i s’escampa com un crit. Damunt de la làpida, cignes volen cap al nord i sobrevolen la poeta morta en un repic incessant de campanes.