El discurs capitalista genera identitats per a tots els gustos, fins i tot per a cada tipus de persona, però això no garanteix que acabem de sentir-nos satisfets. Quin impacte té aquesta maquinària de producció identitària sobre els subjectes contemporanis? Com afecta això els ciutadans i el conjunt de la societat? I quins són els límits i les violències invisibles que provoquen que cada subjecte es pugui considerar únic? Amb la hiperconnectivitat massiva i la individualització radical que s’han donat de manera simultània els darrers anys, a cadascun de nosaltres se’ns exigeix trobar alguna mena d’equilibri que ens permeti funcionar. Però, en aquest nou context, què vol dir «funcionar»? Inés García López proposa una reflexió lúcida al voltant d’aquesta situació paradoxal i es pregunta si és pertinent parlar d’un nou subjecte del capitalisme i quines són les seves diferents manifestacions. Calla i paga obre el debat sobre com operen els mecanismes de producció de la subjectivitat del nostre temps, quines són les noves formes de fer vincle social i com el subjecte —sempre amb equilibris precaris— s’hi pot resistir.