Pròleg de Josep Maria Fonalleras.

Cartes d'Itàlia és un recull de cròniques de viatge de diverses èpoques, i constitueix un exemple característic d'una vessant cabdal en l'obra de Josep Pla: el llibre de viatges fet per un periodista que viu per viatjar i escriure i que escriu per viure i viatjar. L'origen dels textos són articles apareguts a la premsa a partir dels anys 20, però el llibre no va ser reelaborat en conjunt fins al 1955. La fascinació per Itàlia, que va acompanyar Pla al llarg de la seva vida, emergeix a cada pàgina d'aquest volum, que segons el mateix autor és «exactament una antiguia»: un recull de sensacions, un conjunt de preferències personalíssimes viscudes àvidament amb la gana de la joventut i el gust d'anar pel món. L'escriptor hi reflexiona sobre el passat i el present d'Itàlia, valora l'enorme riquesa de la seva diversitat de clima, paisatge i cultura (reflectida sobretot en les particularitats idiomàtiques i culinàries de cada regió), i es deixa endur per l'atracció irrefrenable que li provoca la gent, els tipus més pintorescos, autèntics i genuïns.