Maria-Mercè Marçal novel·la la figura de Renée Vivien, la primera poeta que va cantar obertament l’amor entre dones després de Safo.

Un erudit francès als anys vint i una guionista de cinema a la dècada dels vuitanta, moguts per interessos
ben diversos, segueixen, cadascú en la seva època, el rastre de Renée Vivien, poeta d’origen
anglès que va viure a París a principis de segle. Aquesta recerca es combina amb l’aparició
d’un seguit de personatges que la van conèixer i que en rememoren la vida breu i intensa.