Cròniques de Palma és un mosaic d’històries que ens ofereixen un recorregut per un segle de vida palmesana, des de l’inici de la Guerra Civil fins a l’incòmode futur del 2036, quan un estrany Virus i un estrany Fenomen han deixat una ciutat en ruïnes on el temps sembla plegar-se sobre si mateix i passat i present esborren les seves fronteres. Hi trobarem personatges més o menys coneguts, com en Llorenç, un aspirant a escriptor que veurà com la postguerra li obre la porta a un èxit que amaga una infàmia secreta i un amor perdut; o en Lluís Petrus, el primer campió de judo mallorquí, ara en plena decadència, que es veu embolicat en una tèrbola trama on no és ell el més fracassat, o en Biel, mestre represaliat, que molts anys després descobreix la vida paral·lela que hauria pogut tenir. Entre l’autoficció i la crònica, barrejant personatges reals i circumstàncies inventades, l’autor ens presenta una Palma sorgida de velles fotografies en blanc i negre, una ciutat ja desapareguda sota la uniformitat de les franquícies que només podem evocar en records imperfectes i ficcions nostàlgiques. Damià Alou (Palma, 1959) és autor d’in extremis (10.000 Humans, amb il·lustracions de Lluís Juncosa, 1989); de les novel·les Una modesta aportación a la historia del crimen (Anagrama, 1991) i Àliens (Ed. 62, 2014); dels llibres de poemes De l’aiguamoll (Emboscall, 2004) i fantasmes (LaBreu, 2018), i de l’assaig El reverso de la cultura (Anaya, 2017). Ha traduït Dickens, Hardy, Capote, Larkin i Joyce (entre molts altres) i és professor a la Facultat de Traducció de la Universitat Pompeu Fabra. També ha col·laborat als suplements de llibres de La Vanguardia, el Diari de Barcelona, El Día de Baleares i l’Ara.