Les cases pairals, els masos i les masies formen part encara de l’imaginari català sobre els orígens. Conformen bona part del nostre gruix, de la nostra mirada sobre el país, el món i la història. Són símbols d’arrelament, de vincle amb la terra, i els llocs remots on es va originar la família de cadascú. Hi ha moltes famílies que fa segles i generacions que són a la mateixa casa. Això no passa a gaires llocs del món. Fa 80 anys Simone Weil escrivia: «L’arrelament és, potser, la necessitat més important i la més ignorada de l’ànima humana. És una de les més difícils de definir. Un ésser humà té una arrel per la seva participació real, activa i natural en l’existència d’una col·lectivitat que conserva vius certs tresors del passat i certs pressentiments de l’esdevenidor.» No tenim cap dubte que l’arrelament de les famílies que apareixen en aquest llibre ha contribuït a l’arrelament general del país. En temps remots les cases pairals, enteses com a unitats productives, procurava el benestar de tots els membres de la família a través del sistema jurídic de l’hereu i de les obligacions que comportava. El benestar de les persones, quan l’estat encara no existia ni el proporcionava. Ara, en canvi, les grans corporacions, la majoria dels governs malden per desarrelar-nos, perquè sense arrels som més febles, més vulnerables. Dels masos i les masies n’ha sortit molt de talent fruit de la seguretat, de la genuïnitat i de l’autoestima que atorga l’arrelament. Del coneixement del medi natural i del medi social. Un talent que surt també de conèixer a fons els propis orígens i de ser-ne ambaixador. En aquest llibre teniu vint famílies d’arreu de Catalunya, de l’Aran i d’Andorra que ens ho expliquen.