Punyent, colpidora i introspectiva, Mathilda emergeix com una novel·la indiscutiblement romàntica i d’un marcat caràcter autobiogràfic. Narra la història d’una jove la mare de la qual mor en el part; després d’anys d’absència, el pare retorna a la vida de la noia i estableix amb ella una relació irracional i obsessiva. La pèrdua dels éssers estimats, l’amor il·lícit, la desesperació i la inexorabilitat de les accions humanes acompanyen el lector en aquest viatge íntim a través dels paisatges emocionals de la protagonista i el conviden a reflexionar sobre la naturalesa de les passions, sobre la concomitància de la culpa i la redempció, en aquest magnífic testimoni de la profunda sensibilitat de l’autora.