Joana Casals és l’autora d’aquest diari, que abraça, amb algunes interrupcions, de 1932 fins al gener de 1939. Casals havia entrat a treballar a l’Escola de Bibliotecàries, en qualitat de secretària, el 1925. En aquells moments la institució era la versió adulterada de l’escola creada per la Mancomunitat el 1915. Amb la caiguda de Primo de Rivera i el subsegüent nomenament de Jordi Rubió com a director, el centre va recuperar la seva identitat primigènia i va viure el període més notable. Casals escriu el diari a instàncies de Jordi Rubió; tanmateix, el text no té en cap moment un to formal, sinó que és molt personal i, fins a un cert punt, íntim. Hi enregistra les seves opinions sobre l’entorn —els professors, les alumnes, els esdeveniments polítics de més relleu...—, presta molta atenció a les alumnes i les seves activitats, ben integrades en el dia a dia de l’Escola, i presenta un testimoni viu i directe de la vida a la rereguarda durant la Guerra Civil.