En diu Joan Martí i Castell al pròleg del llibre que "Vallverdú és una observador a ull nu; ni té necessitat ni vol res que s'interposi entre la seva més pregona humanitat i l'entorn més proper i més llunyà que l'envolta. Per això és molt encertat i té peculiar significat el títol que ha volgut donar al conjunt variat de poemes que recull en aquesta obra. Un poemari que avança amb sinceritat i pulcritut promeses amb la capçalera epigràfica, gravada en pedra ferma, dedicada a l'Antonieta: quatre versos d'art major, decasíl·labs i amb rima assonant, on es mesclen la saviesa, l'esperança, l'atzar, el pas dels segles, la pols dels difunts i l'oblit dels qui viuen. I la nitidesa i la veracitat es van desenvolupant sense defallir ni decebre mai, ni un instant ni un mot, al llarg de tot el llibre".