Aquest volum inèdit aplega quinze assaigs breus de Colm Tóibín, triats d’entre els més de quaranta que ha escrit sobre artistes i les seves obres els darrers vint anys. És un llibre sobre art, especialment sobre una determinada manera de mirar i de deixar-se captivar; una manera de llegir i de narrar. Tota obra de creació, ja sigui plàstica o literària, té un punt de partida, de vegades tot just una marca en una tela o una paraula en un full en blanc, un desllorigador per deixar volar la imaginació. Miró, Calder, Barceló, Tàpies, Bacon, Arbus, Freud, Sargent, Lotto, Tintoretto, Goya... evidencien que la imaginació, quan treballa, està sempre sola, i que aquell moment inicial de concentració furiosa i única de l’acte creatiu només la intel·ligència pot decantar-lo o moderar-lo. Al prefaci que obre el llibre, Tóibín suggereix que segurament deu a la pintura el fet d’haver-se posat a escriure.