El debut literari d'Alba Gómez Gabriel: una finestra indiscreta a la Plaça del Sol

Què passa quan el lloc que habitem es torna hostil? Una novel·la urbana, una crítica a la gentrificació que expulsa els veïns i esborra les persones. Una mirada social des de l'emoció.

Jo soc l'última Plaça és la història d’una plaça al cor de Barcelona, la Plaça del Sol, un lloc que és mirall de molts altres llocs, un úter fèrtil d’històries. L’habiten persones que viuen dins la roda del sistema, els veïns i veïnes de la Finca groga, i persones que, obligades pels especuladors o per voluntat pròpia, en viuen al marge. La Bel, la protagonista, no té casa, però té casa. La Plaça és casa seva: en coneix tots els portals. Des de l’hotel en obres on habita espia els veïns de la Finca groga, on ella havia viscut abans que la fessin fora. Hi viuen la Fina, la propietària de la finca; el Ramon, un catedràtic a punt de jubilar-se; una parella, l’Andreu i la Val, que passa un moment difícil; i una jove exploradora de sensacions, l’Abril. Un matí un inquilí Nou, misteriós i fugisser, s’instal·la al banc de la Plaça. L’ha clissat la Bel des de la finestra de l’hotel. Per què ha vingut aquí i per què fa nit al terrat de la Finca groga? Què busca? Què espera?