L’illa del Farol és el destí d’un sinistre pelegrinatge del qual no es coneix l’origen. En un degoteig lent i constant, parelles de joves del primer món intenten equiparar la desolació de les seves vides amb la del paisatge. El món està a punt de finir, i res millor que un indret crepuscular per experimentar-ho fins a les últimes conseqüències. Lluny d’allí, l’Ingrid i en Klaus, dos desconeguts solitaris, miren d’alimentar la il·lusió bàsica de l’amor. El cel s’omple de xerrics sospitosos, les aigües es densifiquen, els gats s’encaterinen més estona del compte i les cotorres xerrotegen amb una insistència inquietant. Tot força inusual, però poc disruptiu. Excepte l’abnegació d’uns quants científics, no acaba d’existir ni l’esma ni el pressupost per ocupar-se d’aquests afers. Mentrestant, arreu sorgeixen profetes i opinadors que agiten els dies restants davant l’adulació o la indiferència dels passavolants i els recels dels governs i les grans corporacions. L’Ingrid i en Klaus creuaran mig Europa i coneixeran una plèiade de personatges sorgits dels diferents marges d’un món que avança cap al darrer i definitiu dels seus episodis.