Després duna efímera història damor, la fotògrafa Una, amb lexcusa de preparar una exposició, va a casa dels seus pares en un poble abandonat des de fa temps. Parla amb el seu amant del seu retorn, de les seves passejades pel poble, recorda moments apassionats compartits i enregistra els seus sentiments amb una càmera analògica heretada de la seva mare. Fotografiant les restes de llocs desapareguts, deixa entreveure la història de dècades enrere de la seva mare, creant una suggestiva relació amb el seu passat. En aquesta novel·la de Magdalena Blaževic tot sembla produir-se amb desesper i insistència. Les ciutats existeixen perquè els amants es trobin i les plantes i els boscos per demostrar la supervivència i el pas del temps. Darrere de les escenes d’amor, hi trobem la història de la decadència de les ciutats, la poètica dels espais abandonats i la impossibilitat de superar el trauma d’una guerra.