Un dels grans llibres de la poesia catalana de tots els temps.

Les irreals omegues (1949) és un dels grans llibres de la poesia catalana de tots els temps i un dels cims de l’obra de J. V. Foix.
El poeta de Sarrià hi posa en pràctica un dels seus estils més peculiars (poemes en versos llargs i estrofes àmplies, precedits d’un poema en prosa a tall de títol) per reflectir l’experiència fonda d’uns anys de trasbals col·lectiu, que són sobretot els anys de la República, la Guerra Civil i la primera postguerra.
Aquesta edició reprodueix facsimilarment el text de la primera i dona a conèixer, per primera vegada, un estudi inèdit i il·luminador de Segimon Serrallonga, que contribueix feliçment a orientar la lectura del llibre.