En aquest indret, cobert ara d'asfalt, va haver-hi en el seu moment una terra verda, grans arbres i fins un riu d'aigües sonores. Un dia, una família de venedors ambulants va acampar allà. Va ser el Lleó, el del riure bonic, qui va descobrir la flor. La va cuidar, va evitar que els altres nens la trepitgessin i va fer-ne la seva amiga. S'asseia al seu costat a veure passar els núvols i li explicava retalls de la seva vida. Li parlava de la seva vida errant, de la ruqueta Brisa, de la Camil·la i dels dits d'ella, que un dia es van entrellaçar amb els seus.