L'avi de la Mariavebaixabé mor i ella s’enfonsa en un pou. Només pot sortir quan entén que el més important que va aprendre de l'avi és a viure sense ell.

La Mariavebaixabé té una relació molt especial amb l’avi, que l'ha cuidada des de petita perquè els pares sempre treballen. El iaio és un home feliç i ben original: pinta, esculpeix i inventa coses; però, sobretot, està enamorat dels arbres. La neta l’observa, l’imita i se l’estima amb tot el cor. Sense adonar-se’n, ha après de l’avi veritables lliçons de vida, d’una vida que no s’imagina sense ell.