Amb Albertine desapareguda, arriba el penúltim volum d'A la recerca del temps perdut en la traducció de Valèria Gaillard.

Hi ha poques lectures tan transformadores com la d’A la recerca del temps perdut. Al llarg dels seus set volums seguim el Narrador des de la seva infància, a Pel cantó de Swann, fins a la maduresa, a El temps recobrat; un camí de descoberta i creixement vers la realització de la vocació d’escriptor. El temps, l’amor, la gelosia, l’art, l’individu enfront de la societat, la mort... És una obra total que conté en ella mateixa una filosofia i encara avui ens interpel·la amb tota la seva força creativa, ara en la traducció —acurada i  respectuosa amb l’estil sinuós de l’autor— de Valèria Gaillard.

A Albertine desapareguda, el protagonista, acabat de llevar, rep la notícia que Albertine se n’ha anat. Aquesta fugida el deixa escindit entre el desig de fer-la tornar i el d’assaborir de nou la llibertat. Serà el destí qui segellarà la relació. I ell viatjarà amb la seva mare a Venècia, en un dels capítols més excelsos de tota la novel·la.