L’estepa va convertir Anton Txékhov en un autor d’èxit. La corrua de personatges que hi desfilen són memorables, però sobretot ho és el Iegóruixka: un nen de nou anys que té por, està cansat, té fred, se sent sol i desemparat com es pot sentir qualsevol nano obligat a abandonar en solitari el seu lloc d’origen. Però també té curiositat i esperança per com serà la vida futura.

El viatge per l’estepa que ha de portar el Iegóruixka a l’institut dura dies i nits. L’acompanyen el cotxer, un mercader oncle seu i un capellà. El nen, que és llest, reflexiu i una mica trist, és conduït lluny de casa per desig de sa mare, per tenir un futur millor que el que li espera al llogarret on viuen.

La Història és plena de gent que ha de deixar casa seva. Aquí, Txékhov ens posa a la pell d’un menor que es veu obligat a abandonar l’escalfor de la llar familiar per una promesa incerta. L’exercici d’empatia que ens regala el geni rus és ara més necessari que mai i és la demostració que els clàssics només ho són si ens parlen del present.