Partidari del viatge com a exercici en cerca del que ens és desconegut i com una manera ben oportuna de fugir del tedi, l’autor ens ofereix la crònica del viatge que va fer a Itàlia el 1580. Ara escrit al dictat pel seu secretari, adés redactat per ell mateix, hi descriu profusament les anècdotes, els costums, els paisatges i les singularitats dels pobles amb els quals es relaciona, però alhora no s’està de manifestar amb tota mena de detalls les seves cavil·lacions i les seves inquietuds més íntimes, fins al punt que el lector s’assabenta, per exemple, dels banys termals que visita, els àpats que pren, els coberts, plats i llençols que troba en els allotjaments, i fins i tot dels restrenyiments i els còlics que pateix, perquè el diari de viatge és, si més no en Montaigne, un impressionant retrat de vida.