La figura del poeta i periodista Stephen Crane manté l’emblema del seu caràcter llegendàri als Estats Units. D’ell se n’han ocupat en diferents llibres autors contemporanis com el mateix Paul Auster. La seva obra, de la qual només ens ha arribat en català els títols de narrativa com La insígnia roja del coratge o El monstre, desembarca ara en la seva vessant poètica amb aquests Genets negres i altres ratlles traduïts i prologats per D.Sam Abrams. La gran poeta i crítica, Louise Bogan, a la seva excel·lent i brillant monografia Achievement in American Poetry, 1900-1950 (1951), va proclamar alt i clar la importància capital de l’obra poètica d’Stephen Crane (Newark, Nova Jersey, 1 de novembre de 1871 — Badenweiler, 5 de juny de 1900): «[...] la figura de Stephen Crane ha de quedar al principi de tot de qualsevol discussió sobre la poesia nord-americana moderna». Segons la teoria proposada per Bogan, Crane, amb els seus dos únics poemaris, The Blacks Riders (1895) i War Is Kind (1899), representava la baula crucial que lligava o entrellaçava la poesia pre-moderna de Ralph Waldo Emerson, Edgar Allan Poe, Walt Whitman, Herman Melville, Frederick Goddard Tuckerman, Emily Dickinson i Trumbull Stickney i la poesia plenament moderna d’Edgar Lee Masters, Edwin Arlington Robinson, Robert Frost, Amy Lowell, Gertrude Stein, Carl Sandburg, Wallace Stevens, William Carlos Williams, Ezra Pound, Hilda Doolittle, Marianne Moore, T. S. Eliot, Conrad Aiken, Archibald MacLeish, e. e. cummings i Hart Crane.