L’escriptora empordanesa Caterina Albert (1869-1966), que amb el pseudònim de Víctor Català va signar peces tan excepcionals com la novel·la Solitud, va viure en permanent contacte amb la gent del seu temps. Aquest epistolari, que reuneix les seves cartes adreçades a interlocutores femenines amb un total de quaranta- quatre corresponsals. Hi trobem dones més grans que ella, d’altres de la seva mateixa generació i, també, de molt més joves. Algunes d’elles són escriptores, com ara Dolors Monserdà, Blanca de los Ríos, Carme Karr, Concha Espina, María Luz Morales, Maria Teresa Vernet o Mercè Rodoreda. Altres són personalitats destacades com Maria Montessori, Teresa Amatller o l’actriu Lola Membrives. Hi trobem també lletres adreçades a amigues properes i a algunes admiradores. Sis dècades de vida privada resumides en gairebé cent cinquanta cartes que ens apropen a una mestra indiscutible de la narrativa catalana, de la intimitat de la qual en sabíem ben poc, però que en aquesta correspondència s’il·lumina.