En Nofre es desperta en un camí entre camps als afores de la ciutat. No sap com hi ha arribat, i encara que un mal de cap terrible el fa pensar en una ressaca, l’únic que recorda és haver sortit a córrer de bon matí. És més, quan intenta tornar a casa, s’adona que aquell lapse, que per ell només ha sigut d’unes hores, per la resta de la humanitat ha durat quinze anys. A partir d’aquest moment comença un viatge per entendre què ha passat, mentre s’obsessiona per recuperar una família que ha tirat endavant sense ell. Sempre és massa tard és un drama intimista amb un detonant de ciència-ficció. Un llibre que es llegeix amb l’avidesa d’una novel·la de misteri, mentre explora les esquerdes que contaminen totes les famílies, cadascuna a la seva manera. A través de la tragèdia d’un abandonador involuntari, l’autor assenyala les ferides que ens resulten impossibles de perdonar, i el decalatge vital que sovint ens allunya de les persones estimades. Una novel·la coral que suposa un autèntic salt endavant en la carrera del seu autor, tan pel que fa a l’estructura narrativa com a la profunditat psicològica dels personatges.