Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) va ser el Poeta de l’independentisme català revolucionari, però molt poca gent ho sap. Mort a trenta anys, la seva vida i obra ha estat mitificada i interpretada de diverses maneres, sobretot centrades en la seva procedència humil i els seus poemes d’amor. Amb el temps, la visió i la lectura de la seva obra ha anat distorsionant-se i ha quedat desvirtuada, lluny de la intenció inicial de Salvat-Papasseit. Per mitjà de cartes, revistes i documents de l’època, dels últims descobriments arxivístics i les darreres recerques historiogràfiques, Frederic J. Porta ressegueix i reconstrueix la trajectòria i l’evolució del Poeta en majúscula en un estudi introductori que en recull la biografia, les influències estètiques, polítiques i espirituals i la transformació del seu món interior. Tot seguit, es presenten els principals manifestos, poemes i proses de Salvat-Papasseit tal com es van publicar, que restauren la intenció original del Poeta: conformar una avantguarda política, militar i estètica. Amb la voluntat de despertar entre el jovent català un imaginari, unes emocions i un ànim nacionalista, marcial i revolucionari que portés Catalunya a la independència.